I ARA QUÈ?

Personalment crec que molts de mestres, no tenen assumit quin és el seu paper davant dels nins. Realment, els mestres influenciam molt als nins i, per això, hem d'anar molt alerta amb el que deim o amb el que feim.

L'altre dia ens varen donar una fotocòpia amb un cas pràctic. Sortia aquesta imatge:

L'activitat era inventar-se un conte a casa.

Si realment, un nin arriba a l'escola amb aquesta tasca, amb la meva experiència com a alumna, la mestra li farà repetir amb millor lletra i amb millor ordre. No donant importància a la creativitat del nin i a la capacitat que ha presentat a l'hora de crear un conte.

Moltes vegades els mestres només pensem en la bona feina dels nostres nins i, no ens posem en el seu paper i pensam en quines són les seves possibilitats.

Als nins sempre els hi demanam més i més, sense arribar a valorar el gran esforç que fan en petites coses. Hem de creure en el seu potencial. No fixar-nos només en les seves errades.

Si veim, com en aquest cas, que el nin té dificultats en el traç, per què no deixar-li emprar un ordinador? L'activitat l'ha realitzada correctament i, tal vegada, és la millor creació de tota la classe.

Qui sap si tenim un futur escritor de contes?

                                                          

TOT UN EXEMPLE

La xerrada d'avui ha estat la de'n Carles, un nin amb TEL.

Sense dubte, ha estat la xerrada més emocionant de totes les que hem tengut. Ja que sempre venen professionals sobre el tema, però mai venen els que són els vertaders protagonistes i, els que ens poden contar de primera mà les seves pròpies vivències.

En Carles, ha vengut també amb la seva mare. Ens ha transmès l'angoixa i les pors que sent una família quan percep que el seu fill té un problema i, realment, no sap el que és.

La història de'n Cales comença quan tenia tres anys, que veu que el seu llenguatge no és el que sol ser en la resta de nins de la seva edat.

A partir d'aquí, la mare comença una època de metges, diagnòstics, preguntes sense resposta, visita a especialistes... Fins que, després del llarg procés, en Carles és diagnosticat amb TEL.

La societat no sap exactament què és el TEL. Així que, és més d'admirar a la seva família i la mateixa actitud de'n Carles. Una família que sempre li ha mostrat suport i que, sobretot, ha presentat el trastorn de'n Carles amb una normalitat admirable.

En Carles, des de ben petit, ja veia que era diferent de la resta. Que tenia major dificultat per expressar-se i, per tant, va començar a fer preguntes i a voler respostes. La família en cap moment li va amagar, i va intentar respondre totes i cada una de les preguntes de'n Carles.

Aquest és un clar exemple de la importància que té el suport de la família per tal de normalitzar la vida de l'infant. És clar que en Carles sempre tendrà major dificultat que la resta, però amb major feina, ho podrà aconseguir.

Ara està a punt d'acabar l'ESO, i és admirable, ja que a l'escola on està no li faciliten totes les adaptacions que ell necessita.

S'haurien de fer moltes més xerrades com aquestes, des de primera persona. Per poder veure què és el que necessiten els nins, què és el que ells consideren com a importants, com ho viuen les famílies... Això ens ajuda a millorar com a futurs docents. 

RITMES D'APRENENTATGE

Com diuen: cada nin és un món. Aquesta dita l'hauríem de tenir present tots els mestres cada dia.

Volem que els nins aprenguin amb una hora, un concepte totalment nou per ells. Que amb un mateix cop, facin tots els exercicis, i que, després d'una hora d'explicació, canviem d'àrea i que tornin a estar concentrats i es tornin a posar a fer feina.

És ben cert que hi ha nins que són capaços de poder fer feina bé i concentrats. Però n'hi ha d'altres que necessiten molt més temps.

Cadacún de nosaltres tenim un ritme diferents d'aprenentatge, i no sòls aixó, també, depenent del tema que tractam a classe i de la forma que ens la presenten, ens motivarà més o menys.

Tot això es pot relacionar amb les intel·ligències múltiples:

• Musical
• Corporal-cinestèsica
• Intrapersonal
• Lingüistico-verbal
• Lógico-matemàtica
• Naturalista
• Interpersonal
• Visual-Espacial

És a dir, cadascún de nosaltres té una capacitat més o menys major per una d'aquestes intel·ligències.

El que hem de fer els mestres, és proporcionar als nins les eines o les activitats tant variades com sigui possible per així poder adaptar-nos als ritmes dels nins.

LES TIC A L'AULA

Si canvia la societat, l'escola ha de ser la principal que també canvii amb aquesta societat. I més, amb els nins, que són els primers que reben el canvi.

És un fet que avui en dia trobam les TIC a qualsevol àmbit. Un d'ells és l'àmbit escolar.

Els nins viuen pràcticament envoltats de tecnologia i, tots ells, saben manejar aquesta tecnologia. El primer de tot que hem de tenir present des de l'escola és que tot i així, no hem de deixar passar que als nins se'ls ha d'ensenyar a manejar les noves tecnologies i a cercar per internet. No sols els podem deixar donar un ordinador, també els hi hem de mostrar aplicacions útils, a més de saber descartar i contrastar informació quan fan una recerca.

Per poder arribar a això, el primer de tot que necessitam és que els mateixos professors siguin competents en aquest àmbit. És un fet que les TIC ja s'han implantat en la nostra societat i que per tant, ens hem d'anar actualitzant per poder-les implantar a l'aula.

Hem de veure en les TIC com una ajuda molt útil per emprar a l'aula. A més que ens permet un gran ventall de possibilitats d'aplicació a l'aula. Les TIC a més ens acosta a aquesta aula inclusiva, ja que qualsevol nin pot tenir accés a les TIC. També ens permet adaptar-nos a les necessitats de cada nin.

Hi ha moltes escoles les quals han substituït els llibres per les noves tecnologies. Per poder arribar a això, però, es necessita molta preparació. En canvi, hi ha moltes escoles que sí que han implantat noves tecnologies com pissarres digitals, però que únicament les utilitzen per fer exactament el mateix que amb una pissarra ordinària.

                                         

Hem de veure el potencial que tenen les noves tecnologies a l'aula i totes les solucions que ens pot plantejar per resoldre una situació. A més de convertir-se en una ajuda per als nins. Com per exemple, aquells nins que tenen dificultats de parla, d'escriptura, i de qualsevol altre tipus. Així com amb els nins d'altes capacitats, ja que en tot moment es pot anar cercant i adaptant per arribar al nivell dels nins.

INFÀNCIA

        

A la sessió d'avui hem parlat sobre què ha de ser un infant i què significa el concepte d'infància.

                                       

Segons el Diccionari de la Llengua Catalana, infància és “Període de la vida que comprèn des del naixement fins a l’adolescència.“

En primer lloc, exposaré quin és el concepte que tenc com a infància.

Infància: Primera etapa de creixement en la que el nin desenvolupa valors i el seu potencial, sempre amb algun referent. Necessita llibertats per poder desenvolupar-se en totalitat.

Aquest concepte és un resum molt general de les lectures que hem realitzat a classe. Em centraré en una d'elles: Els drets naturals dels infants, de Zavalloni (2009).

Durant el text, s'exposen quins són els deu drets que ha de tenir un infant.

1. El dret a l'esbarjo

2. El dret d'embrutar-se

3. El dret d'olorar

4. El dret al diàleg

5. El dret d'utilitzar les mans

6. El dret a un bon començament

7. El dret al carrer

8. El dret a la salvatgia

9. El dret al silenci 

10. El dret als matisos

I, és que si reflexionam bé sobre aquests deu ítems, podem veure perfectament el que és un infant. Un infant és aquella persona que viu tot com a nou. Cada dia aprèn coses noves, noves sensacions, coneix com relacionar-se. Tot això ho fa a través d'explorar, observar, embrutar-se, jugar, ensumar, menjar...

No hauríem d'oblidar que tots hem estat infants i, que si feim la mirada cap enrere, probablement siguin molts bons records i molt dolços. Recordarem aquells moments amb les nostres famílies i amics. On tot el que vivíem era nou i una sorpresa constant.

Hem de deixar als nins ser nins. Que facin preguntes i deixar-los esplaiar-se, que ells mateixos ens expliquin les seves inquietuds, el que volen saber i el que volen aprendre. No hauríem d'imposar-los coneixements, sobretot durant els primers anys de vida. El que hauríem de practicar a les escoles és l'escolta dels nostres alumnes. És saber què és allò els mou, que els inquieta, què volen saber. Nosaltres des de les escoles tenim la funció de poder-los oferir respostes a tots els seus interrogants.

Relacionaré tot això amb una entrevista al professor César Bona. En aquesta entrevista, César afirmava: “Ens falta escoltar als nens, convidar-los a participar en la societat, si volem una societat millor, hem de començar a l'escola”.

“De què està fet un nen? Creativitat, curiositat. Vénen amb la imaginació implantada de sèrie. Però quan arriben a l'aula, han de deixar tot això fora i comportar-se com a adults. Reproduir tot allò que jo vull que reprodueixin”.

És a dir, des de les escoles no hem d'oblidar que són infants, i tenir molt clar el concepte d'infant. Deixar-los ser infants i escoltar-los. Fer-los sentir important. Durant els primers anys, és quan formam a les persones i en lloc de fer-los adquirir coneixements, el que s'hauria d'ensenyar i fer-los interioritzar són valors per poder viure en la societat en la qual vivim. I és en aquests anys quan el que hem de fer és potenciar totes les seves possibilitats i les seves capacitats.

No hem d'oblidar que els infants són el nostre futur. I que tot el que els hi ensenyem ara, ens servirà per poder canviar la societat futura.

                                              

Cuatro. (Productor). (2016). Cintora, a pie de calle: Malditos deberes. [Archiu de vídeo]. Recuperat de http://www.cuatro.com/_8034f8de

Infància. (s.d.). En Diccionari de la llengua catalana (2a ed.). Recuperat de http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=inf%E0ncia&operEntrada=0

Zavalloni, G. (2009). Els drets naturals dels infants. Recuperat de https://drive.google.com/file/d/0B0wBwP3rEGCWMV9fT3hBRlBBb2M/view