SÓN REALMENT NECESSARIS ELS DEURES?

Molts de mestres donen molta importància als deures i, per això, manen moltíssims d'exercicis a casa als seus alumnes. O si no, també els hi fan endur-se'n les tasques que no han acabat a l'aula.

Si el nin no ho ha entès a l'escola l'explicació i no ha sabut fer la tasca, el que no hem de fer és que els nins s'enduguin les feines a casa. A casa, els qui hauran de fer de mestres són els pares.

Més que això, m'agradaria parlar de la necessitat de fer els deures. Realment, si s'ha fet una bona pràctica a classe, no són necessaris els deures. És per això que hem d'arribar a un nou concepte i a una nova metodologia, on els nins es sentin protagonistes. Ha de ser un aprenentatge molt més vivencial, ja que és així com realment els nins aprenen.

A més, si ens centram amb els nins que tenen un reforç dins l'aula, o que presenten certes dificultats, quina millora els hi feim si els hi manem deures?

A casa tendran les mateixes dificultats per fer les tasques que dins l'aula. Moltes vegades, ni tan sols se'ls hi adapten els deures.

                                                  

També s'ha de pensar que no tots els nins poden comptar amb el suport dels seus pares a l'hora d'ajudar-los a fer els deures. 

I ARA QUÈ?

Personalment crec que molts de mestres, no tenen assumit quin és el seu paper davant dels nins. Realment, els mestres influenciam molt als nins i, per això, hem d'anar molt alerta amb el que deim o amb el que feim.

L'altre dia ens varen donar una fotocòpia amb un cas pràctic. Sortia aquesta imatge:

L'activitat era inventar-se un conte a casa.

Si realment, un nin arriba a l'escola amb aquesta tasca, amb la meva experiència com a alumna, la mestra li farà repetir amb millor lletra i amb millor ordre. No donant importància a la creativitat del nin i a la capacitat que ha presentat a l'hora de crear un conte.

Moltes vegades els mestres només pensem en la bona feina dels nostres nins i, no ens posem en el seu paper i pensam en quines són les seves possibilitats.

Als nins sempre els hi demanam més i més, sense arribar a valorar el gran esforç que fan en petites coses. Hem de creure en el seu potencial. No fixar-nos només en les seves errades.

Si veim, com en aquest cas, que el nin té dificultats en el traç, per què no deixar-li emprar un ordinador? L'activitat l'ha realitzada correctament i, tal vegada, és la millor creació de tota la classe.

Qui sap si tenim un futur escritor de contes?

                                                          

QUI FA MÉS FEINA A CASA?

Aquest post va relacionat amb el post anterior sobre la normativa vigent. Em centraré amb un tema que no vaig tractar i que realment és el que vivim o hem viscut tots: Els deures.

L'altre vespre vaig veure el programa de “Cintora, a pie de calle: Malditos deberes”. És un programa que reflexionava sobre la situació actual d'Espanya amb l'educació. Durant l'emissió, anaven parlant diferents mestres i donaven la seva opinió, aportaven idees, explicaven la seva manera de fer feina...

Varen emetre un vídeo que ja havia vist anteriorment. Es tracta d'un experiment, en el qual es basa amb unes entrevistes a persones sobre l'horari de feina, les hores que hi dediquen després, les vacances, etc. L'entrevistador, però, no surt en cap imatge, ja que les preguntes es realitzen mitjançant un ordenador.

L'entrevistador afirma que ell hi dedica moltes hores a fer feina i també a casa, caps de setmana i vacances incloses i que no es pot negar a fer la feina. Després de la conversa, es demana qui pensen que està darrere aquestes paraules, però ningú encerta.

Qui es trobava a darrera era un alumne.

Moltes vegades no pensam que els infants, són això, infants. Que després de les 8 hores diàries que estan a l'escola, on han d'estar asseguts i fent feina, quan surten i estan en el seu moment d'esplai, s'han de tornar a posar unes hores més a fer la feina extra que se'ls hi ha donat. Les vacances i els caps de setmana, encara se'ls hi dóna més feina perquè, teòricament, disposen de més temps lliure.

El que hauríem de canviar és la metodologia que empram. Si un alumne ja ha estat aprenent coneixements dins l'aula durant tot el dia, no és necessari que torni a fer la feina a casa per interioritzar els conceptes. Hem de fer que els alumnes tornin a casa amb nous coneixements i que no s'hagin d'aprendre de nou la lliçó.

Bailen, E. (2015). El experimento sobre horarios laborales que te va a sorprender [Vídeo]. Recuperat de https://www.youtube.com/watch?v=sCsTirDBv7Y