LES TIC A L'AULA

Si canvia la societat, l'escola ha de ser la principal que també canvii amb aquesta societat. I més, amb els nins, que són els primers que reben el canvi.

És un fet que avui en dia trobam les TIC a qualsevol àmbit. Un d'ells és l'àmbit escolar.

Els nins viuen pràcticament envoltats de tecnologia i, tots ells, saben manejar aquesta tecnologia. El primer de tot que hem de tenir present des de l'escola és que tot i així, no hem de deixar passar que als nins se'ls ha d'ensenyar a manejar les noves tecnologies i a cercar per internet. No sols els podem deixar donar un ordinador, també els hi hem de mostrar aplicacions útils, a més de saber descartar i contrastar informació quan fan una recerca.

Per poder arribar a això, el primer de tot que necessitam és que els mateixos professors siguin competents en aquest àmbit. És un fet que les TIC ja s'han implantat en la nostra societat i que per tant, ens hem d'anar actualitzant per poder-les implantar a l'aula.

Hem de veure en les TIC com una ajuda molt útil per emprar a l'aula. A més que ens permet un gran ventall de possibilitats d'aplicació a l'aula. Les TIC a més ens acosta a aquesta aula inclusiva, ja que qualsevol nin pot tenir accés a les TIC. També ens permet adaptar-nos a les necessitats de cada nin.

Hi ha moltes escoles les quals han substituït els llibres per les noves tecnologies. Per poder arribar a això, però, es necessita molta preparació. En canvi, hi ha moltes escoles que sí que han implantat noves tecnologies com pissarres digitals, però que únicament les utilitzen per fer exactament el mateix que amb una pissarra ordinària.

                                         

Hem de veure el potencial que tenen les noves tecnologies a l'aula i totes les solucions que ens pot plantejar per resoldre una situació. A més de convertir-se en una ajuda per als nins. Com per exemple, aquells nins que tenen dificultats de parla, d'escriptura, i de qualsevol altre tipus. Així com amb els nins d'altes capacitats, ja que en tot moment es pot anar cercant i adaptant per arribar al nivell dels nins.

REFLEXIÓ TEMA 2. ALGUNS PLANTEJAMENTS CLAUS PER A LA INTERVENCIÓ

L'essencial d'aquest tema és que els nins són nins i els hi hem de deixar ser-ho. No haurien de ser ells els que s'adaptin a nosaltres, sinó nosaltres a ells.

Moltes vegades, li donam importància a conceptes que, tal volta, són difícils d'entendre per als nins. No només em vull referir a conceptes, sinó també a diverses informacions que ens venen implantades que els nins han de saber.

Per posar un exemple, les fórmules de les figures geomètriques. Realment, als nins en la seva vida diària no els hi és de profit saber les fórmules de les figures. Per tant, com pretenem que dins l'aula, durant l'explicació, els nins estiguin motivats.

Ens hem de centrar a donar-los aquella informació útil per al seu desenvolupament i aprenentatge i, que realment ho puguin emprar durant la seva vida diària.

Els nins volen aprendre coses que després puguin posar en pràctica, no sols dins l'aula, sinó també a casa.

Treballant amb diferents metodologies, no sòls aconseguirem que els nins estiguin més motivats, sinó que a més, treballen altres conceptes que nosaltres no ens havíem proposat com a objectiu.

Sobretot, el que no podem pretendre és, que tots aprenguin a l'hora i el mateix. Per tant, no ens podem basar en un aprenentatge que únicament té la finalitat d'avaluar els coneixements dels nins.

Hem de canviar la nostra forma de pensar cap a una visió més inclusiva.

Personalment pens, que avui dia no s'hauria de parlar del terme d'inclusió, ni de la importància que té aplicar-la dins l'aula. Pens que aquest concepte hauria d'estar ja més que integrat dins les aules. Deixar de cercar eines per poder introduir dins l'aula aquest concepte i, que realment, es convertís en un canvi senzill on tots en sortiríem ben afavorits.

SITUACIONS A L'AULA (VIVÈNCIES)

A l'anterior entrada del bloc, explicava a través de la paràbola, diferents situacions que es poden viure a les escoles. Aquesta vegada el que exposaré són experiències pròpies que he viscut durant les pràctiques de cadascun dels tres conceptes.

                            

Exclusió: En primer lloc deixar clar que exclusió és “l'acció d'excloure”. És a dir, no participar dins l'aula com la resta de companys.

En el meu cas, han estat nombrosos els moments en els quals els nins han sortit fora de l'aula per anar amb la mestra de suport. Recordem que a la meva aula trobam quatre nins diagnosticats com a NESE i dos que estan pendents de l'informe.

Es va proposar fer un dictat, però com que tres dels nins amb NESE i un que no està diagnosticat encara, encara no tenen molt ben interioritzada l'escriptura i els hi costa molt escriure amb fluïdesa i de manera ràpida, es va optar per l'opció que aquests alumnes anassin amb l'especialista a fer dictat només de paraules, en lloc d'oracions.

Un altre moment en el qual surten tots de l'aula és per practicar la lectura. Cada setmana, una sèrie d'alumnes, no sempre els mateixos, surten de l'aula per anar amb la mestra de suport o bé amb la tutora quan no està amb ells a l'aula. El que fan és practicar la lectura.

D'integració he de dir que no record haver viscut cap situació. És a dir, en cap moment se li ha donat a un nin una altra feina diferent a la qual estan fent la resta dels seus companys.

El que s'ha fet ha estat adaptar la feina que fan els seus companys. Per exemple, durant una prova, en lloc de descriure mitjançant oracions una imatge, ells tan sols ho havien de fer mitjançant paraules dels objectes que hi veien. I també, a un dictat, escriure només una paraula determinada. En aquest cas ho consider més inclusió que integració. Ja que la feina és la mateixa, però adaptada.

A mesura que vagin passant les setmanes, aniré afegint nova informació sobre diferents experiències sobre el tema.

Exclusió. (s.d). En Diccionari de la llengua catalana (2a ed). Recuperat de http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=exclusi%F3&operEntrada=0