Paràbola
del convidat a sopar
«Un
prohom d’una ciutat es va trobar amb un vell conegut, a qui no veia
des de feia molt de temps. L’endemà passat el prohom feia un sopar
amb una colla d’amics i amigues que també el coneixien i no
n’havien sabut res des de feia molts anys, i el va convidar a
sopar. El prohom era un bon cuiner, i va preparar un sopar esplèndid:
entrants variats, guisats de tota mena i un pastís amb confitures de
fruita. Tot això acompanyat de vins de Binissalem. El mateix dia del
sopar, tot d’una li va venir al cap que el vell amic, no recordava
ben bé per què, havia de vigilar molt amb el menjar i que
segurament res del que havia preparat amb tanta cura no li aniria bé.
De seguida va telefonar-li (per sort, s’havien intercanviat els
telèfons per si sortia algun problema) i li va explicar el que
passava i li va dir que ho sentia molt, que més valia que no hi anés
i que ja l’avisaria quan fessin un altre sopar.
Un
altre prohom de la mateixa ciutat es va trobar amb el mateix cas.
També havia preparat un sopar esplèndid amb els seus amics i va
convidar-hi un vell conegut de tots amb qui es va trobar per
casualitat un parell de dies abans. La mateixa tarda del sopar, un
altre dels convidats va fer notar al prohom, per si no se’n
recordava, que el vell amic no podia menjar de tot. El prohom, que ho
havia oblidat, va córrer a telefonar al vell amic per saber si
encara tenia aquell problema i per dir-li que, de tota manera, no
s’hi amoïnés, que hi anés igualment, que ja li prepararia un
plat de verdura i un peix a la planxa.
Curiosament,
un tercer prohom de la mateixa ciutat, també molt respectat, es va
trobar amb un cas idèntic. Quan ja ho tenia pràcticament tot a
punt, es va recordar que el que havia convidat a última hora (un
vell conegut seu i d’uns amics amb els quals havia quedat per sopar
aquell mateix vespre) havia de seguir una dieta molt estricta.
Aleshores va canviar el menú a corre-cuita: va seleccionar els
entrants que també podia menjar el vell amic, va guardar els guisats
al congelador per a una altra ocasió i va improvisar un segon plat,
també esplèndid, però que en podia menjar tothom, i va retocar el
pastís, col·locant-hi fruita natural, en lloc de confitada.
Arribada l’hora de sopar, van menjar plegats dels mateixos plats
que l’amfitrió els va oferir.»
A partir
d'aquesta paràbola podem reflexionar sobre diferents situacions que
es viuen a les escoles, i que ens poden ajudar a entendre quin és el
concepte d'inclusió.
La primera
situació que es viu a la paràbola és una situació d'exclusió. És
a dir, com que el convidat no podia menjar res del que s'havia
preparat, va ser millor que no hi anàs.
Si feim una
comparació amb una situació que es viu a les escoles, vendria a ser
el moment en el qual els nins amb necessitats surten de l'aula per
anar amb l'especialista. Com que el nin està a més baix nivell que
la resta, o tal vegada, aquella feina provocaria moltes dificultats
en ell i la mestra no li pot donar el suport necessari, la millor
opció que es troba és que l'alumne abandoni l'aula i als seus
companys i vagi a fer una altra feina amb l'especialista. És a dir,
que aquell alumne ja no ha assistit a una sessió, a diferència dels
seus companys.
Hi ha
vegades que fins i tot, el nin que surt de l'aula, realitza la
mateixa tasca que realitzen els seus companys. Però ho fa únicament
amb la mestra de suport que l' ajuda a ell únicament.
En el segon
cas, és una situació d'integració. El convidat pot anar a sopar,
però amb un menú modificat únicament per a ell. No menja el mateix
que la resta dels assistents.
A l'escola
també es viu la integració. L'alumne amb necessitats està present
a l'aula, però en lloc de realitzar la mateixa feina que els seus
companys, en fa una de diferent, atenent a les seves necessitats. O
tal volta, el nin es troba a l'aula però amb la mestra de suport que
únicament li dóna atenció a ell i no a la resta de companys.
Com a darrer
exemple, trobam un cas d'inclusió. L'amfitrió canvia el sopar per
tal que tots els convidats puguin menjar el mateix.
És a dir,
significa realitzar més feina per part de l'amfitrió, en el nostre
cas, del mestre; però també vol dir que tots participen de manera
igual, sense cap tipus de diferències.
A les aules
aquesta situació hauria de ser l'única que es viu. Preparar
materials perquè tots els nins puguin participar i accedir als
mateixos coneixements.
El que hem
d'evitar és fixar-nos en les diferències. Sabent que tots som
diferents i que cadascú té les seves preferències, procurem
participar tots en el mateix i aprenent al mateix temps.
