TÈCNIQUES DE COHESIÓ GRUPAL

El Projecte de Millora de Centre que he fet durant el meu pràcticum ha estat un dossier amb un recull d'activitats que es poden treballar a l'aula per tal de millorar les relacions socials.

Les tècniques de cohesió grupal, és una eina que es pot emprar a qualsevol etapa escolar. Ja sigui infantil, primària, secundària... A més, és molt important treballar-les, perquè, com hem dit altres vegades, si el grup està unit, és molt més fàcil treballar amb ell. També que es treballa la inclusió dels infants i el concepte de grup, ja que passen moltes hores setmanals junts.

A l'aula he pogut aplicar quatre de les setze activitats que formen el dossier. Han estat sessions molt divertides, on els nins han disfrutat molt jugant i millorant, sense saber-ho, les seves relacions amb els companys.

A continuació, adjunt el dossier que he emprat durant el període de pràctiques, ja que pens que pot ser útil per tot aquell que vulgui treballar la cohesió grupal a l'aula.

DOSSIER TÈCNIQUES DE COHESIÓ GRUPAL

PROJECTE: ELS LLOCS MÉS FREDS DEL MÓN

Quan vaig arribar a l'aula en la qual realitzaria el pràcticum, els nins estaven fent a l'assignatura de medi un projecte. Jo mai havia fet cap projecte i, realment, no sabia ben bé com es treballava.

L'hora del projecte era d'una hora a la setmana. El títol del projecte és: Els llocs més freds del món. Tot va sorgir mirant un mapa que es trobava a l'aula. Els nins veren com al Pol nord i al Pol Sud hi havia neu i a partir d'aquí sorgiren moltes preguntes sobre aquests llocs, qui hi vivia, els animals que es trobaven, etc.

Els nins duien cada setmana molt de material que havien preparat: murals, presentacions de power point, maquetes... I cada setmana es treballava una cosa nova. Primer de tot es miraven vídeos i s'anaven explicant els nous conceptes.

Vàrem aprendre per què feia fred, els animals que hi havia, què són les aurores boreals, per què feia sis mesos de dia i sis mesos de nit, les muntanyes més altes del món i per què hi feia fred, els icebergs... I moltes coses més. A més de les coses que hi anaven relacionades com per exemple l'eix de la Terra o els moviments que fa.

Després de tot això, el que vàrem preparar va ser una presentació per fer-la davant dels pares. Ja que, darrere un projecte, hi ha molta feina. I volíem mostrar tot el que havien après els nins. Férem un power point amb tota la informació, a més d'un vídeo que recollia totes les imatges del projecte i un photocall on els nins possaven el cap semblant esquimals.

Sense dubte, un projecte és una bona estratègia per fer que els nins s'impliquin. Ja que ells són els qui elegeixen el tema i què és el que volen aprendre.

REFLEXIÓ TEMA 4. L'AULA CENTRE DE LA INTERVENCIÓ

En el tema 4 trobam un recull de diferents estratègies metodològiques que podem emprar a l'aula per tal de què tots els nins puguin participar i aprendre en la mateixa activitat.

Totes les estratègies són adaptables i, tots els alumnes poden treballar.

Les estratègies que trobam són:

1. Aprenentatge cooperatiu
2. Projectes de treball
3. Racons, tallers, grups interactius.
4. Ambients
5. Ensenyament multinivell
6. Entorns
7. Aprenentatge servei

                                                     

A partir d'aquestes estratègies, el que podem fer és canviar la dinàmica de la classe i passar d'un ensenyament i un aprenentatge tradicional on el que prima és el llibre i el quadern, a una nova manera d'aprendre.

A més, en permeten treballar altres conceptes de manera secundària, com podria ser el treball en grup o el treball per a la comunitat. A més d'una sèrie de responsabilitats que té cada nin a l'hora d'aportar la seva pròpia informació.

D'aquesta manera els nins s'involucren molt més en els continguts i, per tant, en l'aprenentatge.

AULES UEECO

Una aula UEECO, Unitat Educativa Específica en Centre Ordinari, és una modalitat d'escolarització destinada a aquells alumnes que presenten necessitats educatives especials associades a discapacitat psíquica (amb o sense trastorn de personalitat), a trastorns greus del desenvolupament, a discapacitat motriu severa, o a plurideficiències que necessiten suports molt individualitzats i específics així com adaptacions curriculars significatives en pràcticament totes les àrees curriculars i estratègies educatives molt diferenciades de la resta d'alumnes.

                            

Les aules UEECO tenen les seves coses bones i les no tan bones. Segons el punt de vista que es miri.

Personalment, les escoles haurien de comptar amb aquest tipus d'aula, ja que es preparen a aquests infants a situacions de la vida que no s'ensenyen a les aules. Els hi ensenyen a ser molt més independents i a desenvolupar certes capacitats.

Tot i així, però, no són aules del tot inclusives, ja que tant sòls aquells nins que presenten certes necessitats poden anar a aquestes aules. És a dir, són molt millor que un Centre Especial, ja que es relacionen amb la resta de companys, però no acaba de ser del tot inclusiu.

Cal destacar que els alumnes de les aules UEECO, poden assistir a certes sessions amb la resta dels seus companys a l'aula ordinària. Per tant, es treballa en certa forma la inclusió.