Quan
vaig arribar a l'aula en la qual realitzaria el pràcticum, els nins
estaven fent a l'assignatura de medi un projecte. Jo mai havia fet
cap projecte i, realment, no sabia ben bé com es treballava.
L'hora
del projecte era d'una hora a la setmana. El títol del projecte és:
Els llocs més freds del món. Tot va sorgir mirant un mapa que es
trobava a l'aula. Els nins veren com al Pol nord i al Pol Sud hi
havia neu i a partir d'aquí sorgiren moltes preguntes sobre aquests
llocs, qui hi vivia, els animals que es trobaven, etc.
Els
nins duien cada setmana molt de material que havien preparat: murals,
presentacions de power point, maquetes... I cada setmana es
treballava una cosa nova. Primer de tot es miraven vídeos i s'anaven
explicant els nous conceptes.
Vàrem
aprendre per què feia fred, els animals que hi havia, què són les
aurores boreals, per què feia sis mesos de dia i sis mesos de nit,
les muntanyes més altes del món i per què hi feia fred, els
icebergs... I moltes coses més. A més de les coses que hi anaven
relacionades com per exemple l'eix de la Terra o els moviments que
fa.
Després
de tot això, el que vàrem preparar va ser una presentació per
fer-la davant dels pares. Ja que, darrere un projecte, hi ha molta
feina. I volíem mostrar tot el que havien après els nins. Férem un
power point amb tota la informació, a més d'un vídeo que recollia
totes les imatges del projecte i un photocall on els nins possaven el cap semblant esquimals.
Sense
dubte, un projecte és una bona estratègia per fer que els nins
s'impliquin. Ja que ells són els qui elegeixen el tema i què és el
que volen aprendre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario