lunes, 23 de mayo de 2016

REFLEXIÓ TEMA 5: ALUMNAT AMB NECESSITATS ESPECÍFIQUES DE SUPORT EDUCATIU

El tema cinc l'hem preparat entre tots els alumnes per grups.

Cada grup tenia una tipologia d'alumnes NESE a desenvolupar.

Resultado de imagen de aprender juntosLa veritat és que ha estat una pràctica molt enriquidora, ja que ara tenim de cada tipologia un gran treball ben aprofundit i, no només, del que s'encarregava el nostre grup. D'aquesta manera també comptam amb treballs que ens poden ajudar en el dia de demà per fer la nostra tasca docent i saber com actuar davant aquest tipus d'alumnat.

Cada treball també té un apartat amb plans d'actuació i un recull d'activitats que ens poden servir per poder dur a l'aula.

No són molts de mestres des de la UIB que tenen en compte que els treballs els hauríem de poder compartir per aprofundir més en el tema i, aprendre els uns dels altres.

A més, a l'assignatura d'Atenció a l'Alumnat amb Necessitats Específica de Suport Educatiu a l'Escola, hem realitzat amb els nostres companys, algunes de les activitats que hem proposat en el nostre Pla d'actuació. D'aquesta manera també veim com un aprenentatge vivencial és molt més pràctic, que no un aprenentatge tradicional.
Resultado de imagen de aprender juntos

Aquests han estat els temes realitzats:

  1. Discapacitat motòrica
  2. Trastorn de comportament
  3. Alumnes hospitalitzats
  4. Discapacitat intel·lectual
  5. Discapacitat auditiva
  6. Discapacitat visual
  7. TDAH
  8. DEA
  9. Autisme
  10. Altes capacitats

domingo, 22 de mayo de 2016

AUTISME

Hi ha unes característiques del llenguatge en l’autisme que serien les següents:

  • Ecolàlia: Consisteix en la repetició de les paraules i les frases que emeten altres persones. Pot haver-hi ecolàlia immediata ( ho repeteix al moment), diferida (quan s’emet en un context diferent) matisada ( hi ha una modificació). Sol donarse en les primeres etapes del desenvolupament del llenguatge ( fins als tres anys) però hi ha vegades que pot estar fins a edats més avançades.
  • Resultado de imagen de simbolo autismoInversió pronominal: L’autista xerra d’ell mateix en segona o tercera persona o mitjançant el seu nom propi.
  • Semàntica: No solen tenir problemes en l’adquisició de lèxic de conceptes simples i de categories referencials concretes però quan hi ha el procés d’adquisició de conceptes es comença relacionant-los amb objectes estàtics i inanitats.
  • Disprosòdia: Els autistes tenen un to alt i monòton. Hi ha alguns que entonen les frases però sol ser en una entonació incorrecta per al context.
  • Trastorns en la pragmàtica: Hi ha vegades que es pot observar un llenguatge correcte en sintaxi o vocabulari però no sol ser així sempre.

EL JOC DELS ANIMALS

Relacionat amb l'entrada anterior, l'altre dia vaig preparar un joc per jugar a classe. Era el joc dels animals.

A l'assignatura de medi havíem vist els animals, i per treballar un poc més els termes de mamífer, vertebrat... vaig preparar aquest joc que es basava en collir una fotografia d'un animal i, la resta de companys, havia de fer preguntes per arribar a esbrinar de quin animal es tractava.

Va ser un joc que va sortir molt bé i que als nins els hi va agradar molt. Al nin amb Altes Capacitats és un tema que li encanta i ell mateix va venir a dir-me que li havia agradat molt el joc i que prepararia més targetes per poder-les posar amb la resta d'animals.

Aquí teniu les targetes que va dur, he de dir que vaig aprendre moltíssim d'animals:


Sempre que un docent tengui present els interessos dels seus alumnes, pot fer que s'impliquin molt amb les activitats de classe.

ALTES CAPACITATS

Resultado de imagen de altes capacitats
Durant les pràctiques, a la classe, teníem un nin diagnosticat com Altes Capacitats.

Mai havia tengut a l'aula cap nin amb aquestes característiques i, per jo, ha estat una cosa totalment nova poder treballar amb aquest tipus d'alumnat.

Però realment, la reflexió que he fet ha estat si s'aprofita tot el potencial d'aquests nins.

Aquests nins s'avorreixen molt dins les aules i desconnecten en certs moments, ja que ho tenen més que assolit. Una sola mestra, pens que no pot donar la resposta correcta a tots els seus alumnes, i qui ho paga, són aquests nins. No s'aprofita tot el que poden arribar a fer. Són nins que suposen molta feina per al tutor, i que es prefereix que facin la mateixa feina que els altres. El que ocorr, és que acaben la feina ràpidament, i després és quan se'ls hi dóna feina extra o, en canvi, se'ls deixa temps lliure.
Resultado de imagen de superdotado

Jo en les pràctiques he estat amb el nin, el qual anava molt avançat a matemàtiques. Com que ja tenia tots els conceptes integrats, les sessions de matemàtiques les anava a fer al curs de segon. Amb les llengües, se li posava més feina que a la resta. És a dir, les seves redaccions havien de ser més llargues, tenia un nombre major de preguntes, etc. la seva expressió oral també era molt superior a la resta. I en l'assignatura de coneixement del medi, és un nin que li encanten els animals i la natura. Per tant, en quasi totes les explicacions ell intervenia per corregir a la mestra o per ampliar la informació.

Són nins amb els quals s'ha de treballar i ajudar-los a desenvolupar totes les seves capacitats i potencial.

jueves, 19 de mayo de 2016

DEAS

El nostre Pla d'actuació en les DEAS el vàrem enfocar a un nin amb dislèxia. Una de les intervencions era un Taller de sensibilització.

Resultado de imagen de dislexiaA continuació exposaré quines són les activitats que vàrem pensar per a dur-les a terme en aquest taller.

Abans de tot, afegir que per a qualsevol dificultat que tengui un alumne, és important que la resta de companys pugui comprendre i conèixer quina és aquesta dificultat i el que suposa. Per això, vàrem proposar aquesta activitat, perquè els nins es poguessin posar en la pell del company.

  • Comprensió lectora: mescla de text en croata i català.
En la primera activitat, es presentarà un text que majoritàriament estarà en croata però es pot trobar algunes paraules en català. La finalitat que es persegueix és que els alumnes s’adonin com es sent un dislèxic quan fa una lectura i no entén el que llegeix.
Resultado de imagen de dislexia

  • Expressió oral: el idiotizador i conversa ometent una o dues vocals.
Per treballar l’expressió oral, es faran dues activitats:
1. El idiotizador: el idiotizador és un programa que fa que, a través d’uns auriculars, t’escoltis la teva veu amb retard. Això fa que et travis quan vulguis parlar. Per tant, aquesta sensació és la que sent un dislèxic quan vol expressar-se però es trava i no li surten les paraules.

2. Conversa ometent una o dues vocals: un grup d’alumnes conversaran sobre un tema que acordin però d’una manera peculiar: un dels alumnes parlarà sense alguna vocal, un altre sense una altra vocal, sense alguna consonant, etc.

  • Expressió escrita: dictat amb la mà no dominant.
En aquesta tercera activitat, el mestre o la mestra dictarà una sèrie de frases que els alumnes hauran d’escriure, però ho faran amb la seva mà no dominant, ja que així podran ser conscients com es sent un nin dislèxic quan veu que no escriu bé i quan no pot anar ràpid als dictats ja que la seva mà no li respon com als altres.

  • Memorització: memoritzar una sèrie de paraules i després escriure les recordades.
Amb aquesta activitat el que es pretén aconseguir és veure si tenen una bona memòria a curt termini i que aquells alumnes que no la tenguin, explicar que la mateixa angoixa que poden sentir ells per no ser capaços de recordar certes paraules, és la mateixa que constantment sent un dislèxic perquè solen tenir poca memòria a curt termini.