Una
cosa que no tenia molt clara era la diferència entre alumnat NEE i
NESE. Tampoc no tenia molt clares quines havien de ser les
intervencions per part del mestre i del mestre de suport cap a
aquests alumnes.
Primer
de tot exposaré quina és la diferència entre l'alumnat NESE i
l'alumnat NEE.
Els
alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) són
els que requereixen una intervenció diferent de l'atenció ordinària.
Per
poder-los classificar com a alumnes NESE han de presentar alguns
d'aquests trets:
Els
alumnes que presenten Necessitats Educatives Especials (NEE) són
aquells que necessiten determinats suports o atencions educatives
específiques.
Aquests
alumnes poden presentar:
- Retard
Maduratiu (RM)
- Trastorn
Espectre Autista (TEA)
- Trastorn
Emocional Greu (TEG)
- Trastorn
Greu de Conducta (TGC)
- Discapacitat.
Pot ser psíquica, visual, etc.
Aquestes
dificultats poden ser causes per un Trastorn Greu del Llenguatge
(TGL), Trastorn Dèficit d'Atenció (Hiperactivitat) (TDA(H))o
Trastorn d'Aprenentatge (TA) com pot ser dislèxia o disfèmia.
Es
tracta d'un alumnat amb un desfasament curricular de 2 o més anys
per condicions familiars, de salut, personals, etc.
Per
a poder donar suport als alumnes, trobam dues mesures de suport.
Unes
mesures ordinàries de suport. Que són aquelles que possibiliten
l'adaptació del currículum al context sociocultural del centre i a
les característiques dels alumnes, amb la finalitat que tots
puguin aprendre i participar.
I
unes mesures específiques. On el que es vol és donar resposta a les
necessitats específiques de suport. Aquestes sempre es donen quan
les mesures ordinàries no han estat suficient.
A
aquestes mesures també se les coneix com a significatives i no
significatives.
Les
mesures no significatives vénen donades per un Reforç Educatiu (RE).
Aquest reforç no implica canviar els continguts, sinó adaptar-los a
l'infant.
En
canvi, l'Adaptació Curricular Significativa (AC) es dóna a alumnes
que presenten deficiències curriculars importants. En aquests casos
sí que s'eliminen continguts curriculars. A més, el fet que un
alumne presenti aquestes adaptacions, provoca que un alumne no pugui
obtenir la Titulació oficial.
A
la meva aula de pràctiques ens trobam amb quatre nins que estan
diagnosticats com a NESE: un per altes capacitats, dos per NEE i
l'altre per dificultats específiques d'aprenentatge. A més, altres
dos alumnes estan pendents de fer una demanda pel que es pensa que és un retard maduratiu i l'altre per DEA.
A
tots els hi fan un RE en les àrees de matemàtiques, anglès,
castellà i català. Dos d'aquests alumnes tenen adaptació
curricular significativa.
Dies
abans de començar les pràctiques vàrem donar aquest temari a
l'assignatura de suport. Em va cridar molt l'atenció que aquells
alumnes que tenguessin una adaptació curricular, ja no podrien
optar al graduat escolar.
Quan
vaig arribar a l'escola i vaig veure que, a primer curs, ja hi havia
dos nins que no podríen obtenir la titulació, em va fer reflexionar
sobre la gran responsabilitat que té un mestre, ja que determina si
un nin pot optar o no al títol. Parlant amb la meva tutora de
pràctiques, em va explicar que realment amb aquells alumnes sí que
era necessari fer-los aquest tipus d'adaptació, ja que realment
aquests alumnes presentaven deficiències curriculars importants.
Com a conclusió final, hem de saber molt bé dins quina butlleta es
troben els nostres alumnes i quines mesures de suport són les que
hem d'emprar a l'aula per poder-los ajudar en el seu procés
d'ensenyament-aprenentatge.