Aquest
post va relacionat amb el post anterior sobre la normativa vigent. Em
centraré amb un tema que no vaig tractar i que realment és el que
vivim o hem viscut tots: Els deures.
L'altre
vespre vaig veure el programa de “Cintora, a pie de calle: Malditos
deberes”. És un programa que reflexionava sobre la situació
actual d'Espanya amb l'educació. Durant l'emissió, anaven parlant
diferents mestres i donaven la seva opinió, aportaven idees,
explicaven la seva manera de fer feina...
Varen
emetre un vídeo que ja havia vist anteriorment. Es tracta d'un
experiment, en el qual es basa amb unes entrevistes a persones sobre
l'horari de feina, les hores que hi dediquen després, les vacances,
etc. L'entrevistador, però, no surt en cap imatge, ja que les
preguntes es realitzen mitjançant un ordenador.
L'entrevistador
afirma que ell hi dedica moltes hores a fer feina i també a casa,
caps de setmana i vacances incloses i que no es pot negar a fer la
feina. Després de la conversa, es demana qui pensen que està
darrere aquestes paraules, però ningú encerta.
Qui
es trobava a darrera era un alumne.
Moltes
vegades no pensam que els infants, són això, infants. Que després
de les 8 hores diàries que estan a l'escola, on han d'estar asseguts
i fent feina, quan surten i estan en el seu moment d'esplai, s'han de
tornar a posar unes hores més a fer la feina extra que se'ls hi ha
donat. Les vacances i els caps de setmana, encara se'ls hi dóna més
feina perquè, teòricament, disposen de més temps lliure.
El
que hauríem de canviar és la metodologia que empram. Si un alumne ja
ha estat aprenent coneixements dins l'aula durant tot el dia, no és
necessari que torni a fer la feina a casa per interioritzar els
conceptes. Hem de fer que els alumnes tornin a casa amb nous
coneixements i que no s'hagin d'aprendre de nou la lliçó.
Bailen,
E. (2015). El
experimento sobre horarios laborales que te va a sorprender [Vídeo].
Recuperat de https://www.youtube.com/watch?v=sCsTirDBv7Y
No hay comentarios:
Publicar un comentario