INFÀNCIA

        

A la sessió d'avui hem parlat sobre què ha de ser un infant i què significa el concepte d'infància.

                                       

Segons el Diccionari de la Llengua Catalana, infància és “Període de la vida que comprèn des del naixement fins a l’adolescència.“

En primer lloc, exposaré quin és el concepte que tenc com a infància.

Infància: Primera etapa de creixement en la que el nin desenvolupa valors i el seu potencial, sempre amb algun referent. Necessita llibertats per poder desenvolupar-se en totalitat.

Aquest concepte és un resum molt general de les lectures que hem realitzat a classe. Em centraré en una d'elles: Els drets naturals dels infants, de Zavalloni (2009).

Durant el text, s'exposen quins són els deu drets que ha de tenir un infant.

1. El dret a l'esbarjo

2. El dret d'embrutar-se

3. El dret d'olorar

4. El dret al diàleg

5. El dret d'utilitzar les mans

6. El dret a un bon començament

7. El dret al carrer

8. El dret a la salvatgia

9. El dret al silenci 

10. El dret als matisos

I, és que si reflexionam bé sobre aquests deu ítems, podem veure perfectament el que és un infant. Un infant és aquella persona que viu tot com a nou. Cada dia aprèn coses noves, noves sensacions, coneix com relacionar-se. Tot això ho fa a través d'explorar, observar, embrutar-se, jugar, ensumar, menjar...

No hauríem d'oblidar que tots hem estat infants i, que si feim la mirada cap enrere, probablement siguin molts bons records i molt dolços. Recordarem aquells moments amb les nostres famílies i amics. On tot el que vivíem era nou i una sorpresa constant.

Hem de deixar als nins ser nins. Que facin preguntes i deixar-los esplaiar-se, que ells mateixos ens expliquin les seves inquietuds, el que volen saber i el que volen aprendre. No hauríem d'imposar-los coneixements, sobretot durant els primers anys de vida. El que hauríem de practicar a les escoles és l'escolta dels nostres alumnes. És saber què és allò els mou, que els inquieta, què volen saber. Nosaltres des de les escoles tenim la funció de poder-los oferir respostes a tots els seus interrogants.

Relacionaré tot això amb una entrevista al professor César Bona. En aquesta entrevista, César afirmava: “Ens falta escoltar als nens, convidar-los a participar en la societat, si volem una societat millor, hem de començar a l'escola”.

“De què està fet un nen? Creativitat, curiositat. Vénen amb la imaginació implantada de sèrie. Però quan arriben a l'aula, han de deixar tot això fora i comportar-se com a adults. Reproduir tot allò que jo vull que reprodueixin”.

És a dir, des de les escoles no hem d'oblidar que són infants, i tenir molt clar el concepte d'infant. Deixar-los ser infants i escoltar-los. Fer-los sentir important. Durant els primers anys, és quan formam a les persones i en lloc de fer-los adquirir coneixements, el que s'hauria d'ensenyar i fer-los interioritzar són valors per poder viure en la societat en la qual vivim. I és en aquests anys quan el que hem de fer és potenciar totes les seves possibilitats i les seves capacitats.

No hem d'oblidar que els infants són el nostre futur. I que tot el que els hi ensenyem ara, ens servirà per poder canviar la societat futura.

                                              

Cuatro. (Productor). (2016). Cintora, a pie de calle: Malditos deberes. [Archiu de vídeo]. Recuperat de http://www.cuatro.com/_8034f8de

Infància. (s.d.). En Diccionari de la llengua catalana (2a ed.). Recuperat de http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=inf%E0ncia&operEntrada=0

Zavalloni, G. (2009). Els drets naturals dels infants. Recuperat de https://drive.google.com/file/d/0B0wBwP3rEGCWMV9fT3hBRlBBb2M/view