Des
d'un primer moment deixaré clar que personalment pens que el millor
que es pot fer és tenir dos docents dins l'aula.
Normalment,
el que es produeix és un desdoblament a les aules. El que es sol fer
és que tots aquells alumnes amb necessitats, o que els hi costa més
el procés d'aprenentatge, surten de l'aula i se'n van amb un
especialista amb el qual treballen el seu problema.
La
majoria de vegades sempre són els mateixos alumnes els que surten de
l'aula per anar a treballar amb l'especialista, ja sigui un mestre de
suport,un AL, etc. Per tant, això provoca un problema en els
alumnes, ja que es veuen diferents a la resta dels seus companys,
perquè ells se'n van i deixen la classe. A més, es perden molts de
coneixements, ja que s'han perdut la sessió. I aixó també provoca
un altre problema derivat.
L'alumne
que acudeix al grup desdoblat, no té perque fer la mateixa
assignatura que estan fent i realitzant la resta de companys. És a
dir, tal volta, el grup que queda a l'aula tenen l'assignatura de
matemàtiques i realitzen la sessió que els hi pertoca, per exemple,
sumes amb decimals. Però aquells alumnes que surten de l'aula són
alumnes als quals els hi costa molt la comprenssió lectora, i a
aquella hora el que fan és practicar la comprenssió lectora. Per
tant, la sessió de sumes amb decimals ja se l'han perduda, i aniran
més retrassats amb les matemàtiques.
Aquesta
tècnica és la que sempre s'ha vist a les escoles, encara que avui
en dia,
s'ha
produït un canvi cap a un suport duit a l'aula.
Actualment
a les escoles s'està produïnt un canvi amb el tema del suport als
alumnes. Es compta en moltes ocassions amb dos mestres a l'aula.
Normalment aquests dos mestres són el mestre tutor i el mestre de
suport.
Aquest
nou canvi supossa una cohesió entre els dos mestres, ja que han de
deixar ben clares quines seran les línies d'actuació, com duran a
terme la sessió, etc. És un treball compartit entre els dos.
Encara
que comporta molt més treball, els resultats són molt més
favorables. Els nins aprenen tots a l'hora i tots reben el suport que
els hi és necessari. Es pot donar més atenció als alumnes amb
necessitats dins l'aula amb el conjunt dels seus companys. Aquest és,
per tant, un model molt més inclusiu. Ja que també el que es fa és
que tots els alumnes realitzin la mateixa tasca. Per tant, darrera té
un treball per part dels mestres d'adaptar-ho de tal manera que
aquells alumnes amb necessitats puguin desenvolupar-ho també.
Sobretot,
si pensam amb la socialització dels nins, és un molt bon model. Ja
que com que tots reben el suport dels mestres, no veuen diferències
entre ells. També els ajuda molt a ser més col·laboratius amb els
altres i a ajudar-se més. Per tant, podem dir que augmenta
l'homogeneïtat del grup.
Per
part dels mestres, ajuda a la detecció de necessitats de nins que
tal volta passaven desaparcebuts. I també, ajuda a potenciar
lescapacitats dels nins.
A
les meves pràctiques el que veig és un model de dos mestres a
l'aula. Estic a un grup de primer de primària i personalment pens
que és la millor manera de dur el suport a l'aula. Ajuda a la
cohesió del grup, i ja són els mateixos nins els que s'ajuden entre
ells.
No hay comentarios:
Publicar un comentario